XILE   

Novembre del 2005

Xile és un país Sud-americà molt estret i llarg -amb prou feines arriba als 200 km d’amplada i en té més de 4.000 de llargada- delimitat pels Andes i l’oceà Pacífic. Aquesta estranya geografia fa que sigui gairebé un repte intentar creuar-lo de Nord a Sud sense travessar la frontera d’Argentina. Santiago de Xile, la capital, és una ciutat de gairebé 7 milions d’habitants situada en una espècie d’olla al mig dels Andes. Això fa que la visibilitat i la qualitat de l’aire d’aquesta gran urbs no siguin gaire bones, ja que la contaminació queda estancada sobre la ciutat fins que no plou.

Uns 1.000 km al Sud de Santiago hi ha Puerto Montt,  un lloc de pas, portuari, bàsicament dedicat a la pesca i al trànsit de mercaderies de nord a sud. Des d’aquí es pot agafar un bus que, després de travessar el canal de Chacao amb un ferri, et deixa a l’illa de Chiloé. Aquesta és una de les illes més grans del país, i un lloc on encara no ha arribat gaire turisme. Els seus habitants –pràcticament tots els pobles són a la costa est- viuen de la pesca de salmons, un fet que ha portat molta controvèrsia durant els darrers anys, ja que aquest animal no és autòcton de la zona i contamina molt el medi ambient. Chiloé conserva encara l’arquitectura típica de la zona, amb grans esglésies i edificis fets bàsicament de fusta. Els “palafitos” són les cases més típiques; construïdes a línia de mar, se sostenen sobre uns pilars fets de fusta que les alcen per sobre l’aigua quan el nivell puja. D’aquesta manera es pot entrar i sortir de la casa amb la barca.

Des de Castro mateix, la capital de l’illa, es pot agafar un altre autobús que et torna a Puerto Montt i continua, travessant la frontera argentina i tornant a entrar a Xile més avall, fins a Punta Arenas. Aquesta és una de les ciutats xilenes situada més al sud, ja a la famosa Patagònia. És curiós veure com en un sol viatge i sense baixar del cotxe (encara que siguin 28 hores seguides de carretera) el paisatge pot arribar a canviar tant: dels blaus llacs i frondosos boscos amb muntanyes nevades de Bariloche passem a la Pampa, hores i més hores d’una espècie de desert herbós, completament pla fins on allarga la vista. Aquí s’agafa un altre bus fins a Puerto Natales, punt de sortida per poder visitar les famoses Torres del Paine, unes immenses moles de roca granítica de més de 2.000 metres d’altura que fan les delícies dels escaladors.

Més endavant, i després d’unes quantes hores més de bus, es pot travessar altre cop la frontera argentina i arribar a El Calafate. La ciutat rep el nom d’un arbust molt comú a la zona i que fa un fruit petit i rodó, semblant als nostres aranyons. La llegenda diu que qui prova el fruit del Calafate tard o d’hora torna a la Patagònia. Aquí es pot visitar el famós glaciar del Perito Moreno; un dels pocs del món que encara avança, encara que ho faci una mitjana de dos metres diaris endavant i dos endarrere.

D’El Calafate s’agafa de nou un bus i s’arriba a El Chaltén. Aquest és un poble que no arriba a 400 habitants i que va ser creat a mitjans dels anys 80 per resoldre un litigi territorial entre Xile i Argentina. Actualment s’ha convertit en una meca per al turisme de trèkking i escalada que visita aquella zona, ja que des d’allà surten els senders que et porten al Nord del Parc Natural Los Glaciares, i a les fabuloses muntanyes del Cerro Torre i el Fitz Roy.

Intentar un viatge d’aquestes característiques amb l’única companyia de la teva motxilla és una empresa que, no ho negaré, al principi fa por. Però un cop vas avançant i vas coneixent gent nova pel camí t’adones que no tot el món està fet de males intencions, i que és una bona manera per fer amics nous i conèixer millor com viuen els autòctons.

Tot plegat, és una de les múltiples opcions de viatge que es poden fer per aquella zona, ja que amb tan sols un mes de temps, i sense poder agafar avions, et passes interminables hores dins dels autobusos. Hi ha, però, encara, una infinitat de llocs per visitar; tant al Sud –Terra de Foc i les pingüineres- com al Nord –el desert d’Atacama i els Andes.