|
 El Regne
Unit. Què en sabem, en realitat, d’ell? Quina visió en tenim des de
Catalunya? Moltes vegades ens hi referim com a Anglaterra; i això no
és cert. Nosaltres, que som catalans, ho hauríem de saber millor que
ningú. El Regne Unit consta de quatre counties o comunitats:
Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Havent estat,
tradicionalment diferents països, sempre han mantingut, d’alguna
manera, la seva independència. Així, per exemple, Escòcia té el seu
propi govern i tan sols depèn del central per al tema militar i
gaire res més. Gal·les, igual que Catalunya, té un idioma propi.
El
gal·lès és una llengua cèltica, gairebé extingida fa uns anys i que
amb molta força de voluntat ha tornat a néixer. És molt estrany
trobar aquí un sol cartell només en anglès; el bilingüisme escrit és
total. No és el cas de la parla. Mentre que al Nord gairebé tothom
parla la llengua autòctona, a mida que vas baixant l’anglès pren més
protagonisme: són les regions més turístiques. Gal·les ha estat -i
encara és- un lloc d’evasió per als anglesos. Aquí hi tenen les
seves casetes, hi vénen durant les vacances o a passar els caps de
setmana.
És un lloc per escapar
de la gran metròpoli, Londres, que, amb més de set milions
d’habitants, és una de les ciutats més poblades del món. A Gal·les
hi podem trobar des de fantàstiques platges plenes de dunes -on no
 és gaire difícil veure gent surfejant, fins i tot a ple hivern- fins
a altes muntanyes plenes de neu on també es pot practicar
l’alpinisme (bé, altes muntanyes... el cim més alt, l’Snowdon, té
1.086m!). Terra amb moltes tradicions i castells, també s’hi ha
situat sempre "la llar del famós rei Artur, el gran heroi de l’illa
durant l’Edat Mitjana. Tantes són les aventures que se n’expliquen
que ja no se sap ben bé si és faula o història. Una de les primeres
coses que més et sobte quan mires un mapa de la zona són els
topònims. Normalment en gal·lès, esdevenen pràcticament
impronunciables per a qualsevol persona que no domini aquesta
llengua. Qui, sinó ells, seria capaç, per exemple, de pronunciar el
nom d’aquest poble:
"Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch"
 S’ha de dir
que és una excepció i que té el privilegi d’estar entre els top ten
dels noms de poble més llargs del món! Aberystwyth és un petit poble
de costa, capital de la regió de Ceredigion, al centre de Gal·les. A
només tres hores de Birmingham, la segona ciutat més poblada del
Regne Unit, està situat bàsicament a la desembocadura de dos rius,
el Rheidol i l’Ystwyth, que li dóna el nom (Aber = boca del riu,
desembocadura) i entre dos turons:
Pendinas, que ronda els 150m
d’altura, i Constitution Hill, poc més baix. És precisament en
aquest segon on cada any, de març a octubre, s’hi enfila el tren
elèctric de més recorregut de tot el Regne.
Al cim es pot
visitar la Càmera Obscura, un edifici de construcció victoriana de
principis de segle que és una espècie de telescopi gegant des del
qual es pot contemplar, amb tot detall, el poble i els seus
voltants. D’ambient absolutament turístic a l’estiu, es pot dir que
es converteix en un poble-universitat durant la resta de l’any, ja
que 7.000 dels 20.000 habitants són estudiants de la Universitat de
Gal·les, Aberystwyth, una de les més antigues del país (va ser
fundada el 1872).
 Qui es pot imaginar anant cada dia a la biblioteca
passant per un estret camí enmig d’un bosc de faigs, envoltat
d’esquirols i de gralles de bec groc? O prendre el te, a quarts de
sis de la tarda, mirant una posta de sol al mar des de la finestra
de la cuina? O sortir un matí a caminar i passar per un corriol
enmig d’un penya-segat a la costa...?
De vegades
ens sembla que el lloc on vivim és el millor, o que visitant
Londres, París, Nova York i Katmandu ja haurem estat a tot arreu, ja
ho coneixerem tot. Impossible. Quan marxes de casa i te’n vas a
viure a un altre lloc, un poble completament diferent del que havies
viscut fins ara, t’adones que no hi ha prou temps en una vida per
aprendre tot el bo i dolent que existeix, per visitar tots els
països, les cultures, les maneres de fer... i és que cada regió és
un món, i es necessiten anys per conèixer-lo! |