Travessa del Montseny

06/05/2007

32a Travessa del Montseny

Badall.

Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.

Badall de son.

Massa d’hora per llevar-se, per començar a caminar, Aiguafreda a les fosques, camins a les fosques, pujada a les fosques, ombres  fugisseres, com el temps, que sempre marxa, mai torna, les ombres marxen, marxen, mai tornen, sorolls metàl·lics, contra les roques, pals metàl·lics que  segueixen el ritme dels braços, el ritme del cor, més ràpid del que és habitual, ofegament, cansament, encara no, tot just és la primera pujada, pujada, pujada, peus, cames, pals, Tagamanent, ja és de dia, aire fred, rasca, colors lluminosos, la plana, avall, avall, la son també s’ha quedat a baix, a la plana, al cotxe, al llit on encara hi dorm ella, i el nen, i la iaia, la família, però tu no, tu camines, camines, camines La Calma, ondulacions a dalt d’una muntanya, puja, suau, baixa, suau, brucs, cel obert, sense arbres, agafa-t’ho amb calma, repeteixes, això és La Calma, llarga, llarga, no pots anar amb presses, tot arribarà, minyó, tot arribarà, el que hagi de passar ja passarà. I passa.

Collformic. Esmorzar, galetes, xocolata, cafè, aigua que no en falti, no et quedis sense aigua, la necessitaràs, a dalt no hi ha avituallament, només control, beu, pensa a beure sovint, que no et passi com a Torelló, com vas catxar a Torelló, menja, vas bé, Déu-n’hi-dó, és d’hora encara, potser encara no s’han llevat a casa, comença a pujar, com si comencessis la Matagalls – Montserrat, penses, ja vindrà, tot arriba, al setembre, ara no, Montserrat sembla a la vora, el vent ho neteja tot, s’emporta la boira, la calitja, la malastrugança, els problemes, ja vindran, dilluns, a la feina, tots els problemes vindran, ara no, no hi pensis, puja, puja, estàs fort, ara pots, pots, pots, no paris, segueix el ritme d’aquest que passa, és bo, és el teu ritme, puja a l’autobús, el camí ja el coneixes, Coll de l’Estanyol, Coll dels Llops, la font, la creu, el cim, les nou del matí, bona hora, encara no fa calor, tot i el sol, fa ventet, baixada, baixada, gent que puja, gent que baixa, corrents com tu, massa lents, passa’ls, ets ràpid, ets prou àgil, encara, ja vindrà el dia que seràs un vell xaruc, un vell arrossinat seràs un dia, ara no, ara estàs ben entrenat, ara boscos, fagedes, colls, llocs preciosos, desconeguts, mai havies baixat per aquesta banda, et queda molt per conèixer, encara, d’aquest Montseny, tan a prop, tan desconegut, Sant Marçal, carretera, carretera i manta com se sol dir, no gaire, un parell de quilòmetres, avituallament, control, mitja caminada! Descans.

Les Agudes. Torna la pujada, l’última per avui, demà ja es veurà, demà serà un altre dia, demà és dilluns, la feina, la família, no, no, ara no toca, vull dir la setmana que ve, una altra caminada, més pujades, no gaire fortes, tot s’ha de dir, Navàs, el romànic, ja vindrà, això toca la setmana que ve, ara ets aquí, aprofita, també és un camí nou, desconegut, puja, puja, es fa dir si senyor, vas lent, però els altres també, no t’hi encaparris, vas prou bé encara, puja per aquest camí, segueix les marques de color groc, t’ho diu aquell senyor, sembla prou seriós, amb seny, a qui vols que enganyi un senyor així, fes-li cas, s’ha de grimpar una mica, ja t’ho ha dit, però a tu ja t’agrada, no saps pas què és això del vertigen, mira que és aèria aquesta ruta, quina vista que té, no t’encantis, concentra’t, vejam si encara prendràs mal, agafa’t aquí, ara allà, primer aquest peu, després l’altre, sort que has endreçat els pals a la motxilla, només et farien que nosa aquí, respira, pren aire, continua, ara el coll, aquesta pedra, la mà, el cim, els altres arriben igual que tu, tot i que han fet volta, seguint els senyals de color lila, però, tan l’hi fa, t’ho has passat bé a la grimpada i ara ets a dalt, t’asseus amb els del control i admires el paisatge, tan clar, quin dia avui, Montserrat, tan a la vora que es veu i tan lluny que és, ja t’ho trobaràs al setembre, però ara no, ara baixes, saludes els nens i les mares i els pares i els tiets i les tietes, sembla el dia del Puigsacalm això, però no, només és un trosset, fins al Turó de l’Home, no fan cap nosa, al contrari, animen, s’ha acabat la pujada, ja només queden setze quilòmetres de baixada, setze, això és molt, telefones a l’Alba, arribaràs abans que ets pensaves, encara és al llit l’Alba, la tronera, ja se sap, és jove, és jove i tronera, ara baixa, baixa, disfruta, gaudeix, xala, diverteix-te, tampoc el coneixes aquest camí, hi vas baixar una vegada, amb la Deli i l’Alba, petitona ella, gairebé no te’n recordes, estigues atent als senyals, encara et perdràs, mira que si has de tornar a pujar, la gent fa dreceres, tu no goses, sense saber el camí, com vols fer dreceres, val més que sigues prudent, la carretera, Sant Fe cap a l’esquerra, que no home, que és a la dreta, què vols? tornar a Sant Marçal? au va, no perdis l’oremus ara, pregunta, ho veus, a la dreta, ja t’ho deia jo, últim control, més baixada, el pantà, que bonic, el bosc, sembla un bosc europeu fins i tot, més baixada encara,  relliscada, de cul al fang, has quedat ben guarnit, no hi fa res, et rentes al rierol, com baixen els recs! plens d’aigua, ufanosos, semblen rius europeus fins i tot, més baixada, encara ets aquí? encara llegeixes? no et cansa aquest monòleg? no badalles? és inútil, és una quimera, però tan és, amb tanta caminada has agafat ofici, ja saps com fer-ho, avall, avall, com tantes vegades, avall, aviat unes mines, més avall el salt d’aigua, finalment Gualba, l’arribada, l’enhorabona noi, ho has fet molt bé, l’Alba, el cotxe, Aiguafreda, gràcies Alba, te’n dec una, una de grossa, adéu Alba, més cotxe, Alpens, hola que tal, com ha anat, molt bé, molt bé, fantàstic, genial, estic cansat, molt cansat, em fa mal tot,  hola Guillem com va, un petó, estic cansat, em fa mal tot, me’n vaig a dormir, ara, si, ja ho sé, tot just son les sis, me’n vaig, me’n vaig a dormir, a dormir, estic cansat, vull dormir, dormir.

Dormir.

Dormir..., morir, dormir: res més...I si dormint s’esborren tots els mals del cor i els mil estigmes naturals heretats per la carn, quin desenllaç pot ser més desitjat? Morir, dormir... dormir... potser somiar...ja veus, tu, ara t’agafa per Shakespeare, ets foll, tu. 

Joan Iborra

Alpens, 8 de maig de 2007