T R E N K A K A M E S

Joan Iborra i Plans

30/09/2007


Des de fa vint-i-quatre anys, els Diables Rocadepena, per la Festa Major d’Alpens, fan un gran correfoc. Unes hores abans, seguint una de les millors tradicions de les colles de diables, reciten els versots, una mena de sàtira, més o menys malèvola, més o menys benvolent, dels fets més rellevants o més divertits ocorreguts durant l’any, al poble. Als altres llocs només es llegeixen, però a Alpens es té com a costum representar-los al teatre del poble, el Casino. Aquest any no hi he pogut ser a causa de la coincidència de dates amb el Trenkakames. Però no vaig deixar de pensar-hi de tota l’estona.

 

VERSOTS DEL TRENKAKAMES

Si vols fer el  Trenkakames,

nen, no siguis passerell.

T’has de llegir bé els programes:

s’organitza allà El Vendrell

 

A Alpens és la Festa Grossa,

avui toca fer versots,

però tu, que ets un carrossa,

vas a terra dels calçots!

 

Surt el carro a fer la ronda

i el jovent demana cava

mentre a tu, davant la fonda,

tot mirant, et cau la baba!

 

Però, te’n vas del Lluçanès,

perquè estàs ben decidit:

caminar al Baix Penedès

és el què se t’ha acudit.

 

Tots sortim des de la Lira

i ja només començar

veig la cua que s’estira.

El primer, qui sap a on va!

 

El terra és ple de garrofes,

vaig sentir-ne l’olor forta

i ara, amb aquestes estrofes

la torno a sentir, somorta.

 

Amb el Pedro i el Paco corro

a Sant Vicenç de Calders,

mentre al peatge amb molt morro

l’autopista fa els calés.

 

Fent la Serra Pedregosa

veig l’Olga i el mar de fons.

la cosa és menys carregosa,

amb paisatges tan bufons!

 

 Després de passar Albinyana,

(que és el poble del Joan),

ben bé a dalt d’una clariana,

a l’ermita, control fan.

 

Amb cistell ve la mestressa

que de l’hort porta enciam.

Veure’ns passar no l’estressa.

Palplantada diu: “Ai caram!”

 

Passem per Masarbonès

que és un poble diminut,

però l’admiro ben sorprès

de trobar-lo allà perdut.

 

A Masllorenç veig muntanyes,

deuen ser les del Montmell!

Em refrego les pestanyes

aturat en un planell:

 

La Talaia, Sant Miquel,

Les Forques, Puig del Mig Dia...

Un itinerari cruel!

Caldrà molta gallardia!

Amb vinyes per tot arreu

segueix el vostre camí.

La cansalada sueu,

no us podeu pas adormir!

 

La verema ja fet fi,

als camps ja no hi ha raïm

i a la bota neix el vi.

Tot d’una, cau un plugim.

 

Sóc a dins de Rodonyà

quan la pluja es fa tempesta.

Vendrell queda molt llunyà

arribar sembla una gesta!

 

 Però aviat surt el sol

que il·lumina tots els ceps.

És aquest un bon consol:

l’escalforeta que reps!

 

Prop del Mas del Pujolet

se t’acaba l’alegria.

El camí s’enfila dret

pujant al Puig del Mig Dia.

 

Envio, molt impacient,

missatges als del Casino.

En respiro el seu ambient

tot i no ser al camerino.

 

Són a punt de començar

els versots de la disbauxa,

i tinc ganes de dansar!

Des de dins m’empeny la rauxa!

 

Enfollit, deixo anar un crit

ben fort: MERDA, MERDA, MERDA!!!

És l’udol d’un malparit

que amb ràbia el cel esquerda!

 

Les cames van caminant...

Però el meu cap, indefens,

és ben lluny. Va recitant:

“Bona tarda gent d’Alpens...”

 

Església Sant Miquel

Cal que reposis hereu!

Ara el camí és un duel

per pujar fins a la Creu.

 

Mentre Alpens fan la funció,

aquí, bosc, cel, riu, tot calla.

Som amb ells fent conjunció

i la boira ens embolcalla

 

A Selma fineix el dia.

Els versots són acabats!

Amb la meva gosadia

us tinc ben atabalats!

 

Tot caminant telefono

i li pregunto a la Leni.

Sentint-la, m’agafa el mono

d’abraçades al prosceni.

Sóc tant lluny i tant a prop!

I ara, al Pla de Manlleu, m’erro.

No és d’Osona aquest xarop.

Ets..., a mig camí, gamberro!

 

Havent passat Aiguaviva

ara pots baixar i baixar.

És la teva alternativa

tot corrent per Marmellar

 

Quan arribes a Cal Noia

et telefona la Deli

que t’anima tot xiroia!

T’estimo, t’estimo, Deli!

 

Nomes falta el Castellot.

Per fi l’última pujada!

No t’arruguis carallot!

i enfila la graonada.

 

Pel camí de Cal Mitjans

em reuneixo amb la Dolors.

Seguint-la sense descans,

em pugen tots els colors.

 

No vull perdre l’autobús

que també porta a en Joan.

M’hi aferro balb, tosc, obtús,

més, quan s’acabarà, QUAN!

 

Avancem, sols, dins la fosca.

Només perfora la nit

la llàntia de llum tosca

i un desig ben definit.

 

Veig ombres de ceps al camp,

Veig ombres de les sorreres,

Veig les ombres del rocam,

Veig les ombres d’oliveres.

 

Sóc una ombra caminant,

tan sols ombra passatgera

que només dura un instant.

Sóc, potser, una quimera.

 

Veig ombres de campanars,

Veig ombres de llocs profans,

Veig ombres d’avellanars,

Veig ombres de llamps llunyans.


JA VEIG L’ÀNGEL DEL VENDRELL

Allà dalt encimbellat!

Que em portin un moscatell

Perquè, nens, JA HE ARRIBAT!

 

“Sóc diable de la Roca

La roca dels encantats

Sóc fill de Rocadepena

La joia dels condemnats.”

 

“Diables de tota mena!

Aquest és el nostre pregó

Que visqui Rocadepena!

Que visqui la Festa Major!”

 


 

Distància oficial:

93,0 km.

Distància extraoficial:

97,0 km.

Desnivell:

5.480 m.

Temps límit

24:00 h.

Temps emprat

18:01 h.

 

 

 

 

Joan Iborra Plans

Alpens, 5 d’octubre de 2007