ASCENSIÓ AL DUFORSPITZE (4.634 m.)

Estiu del 1999

DUFORSPITZE

Quan parlem de cims d'aquesta alçada de seguida ens ve al cap la zona dels Alps la qual conté més de meitat de quatre mils del planeta i, per tant, és molt fàcil trobar-ne un que englobi al màxim de requisits d'acord amb les nostres possibilitats.

Escollim el Duforspitze, 4.634 m; pic central i més elevat del massís del Mont Rosa. Aquest massís, que es troba a la zona del Valais, és el més gran i complex dels Alps ja que està envoltat de grans glaceres i belles muntanyes com el mític Matterhorn.

El campament base el teníem situat a la petita població de Täsch des d'on agafem el tren cremallera per aproximar-nos a Zermat. Zermat és una petita i bonica població que recull molta història alpina, de fet, totes les cordades que han pujat a les muntanyes del Valais per la cara suïssa ho han fet des d'aquest punt.

D'aquí s'agafa un cremallera en direcció a Gornergrat baixant poc abans d'arribar-hi, a Rotenborden ja a 2.815 m. És a partir d'aquest punt on comença l'ascensió al Mont Rosa.

En dues horetes ens posem  a l'alçada del refugi Rosahütte a 2.795 m. on hi passem la nit. Com que ens sobra temps el dediquem a fer un tomb pels voltants del refugi i, sobretot, a descansar, cal reservar energia. Un bon tec i anar a dormir d'hora, a les 7 de la tarda aproximadament.

Ens despertem amb les primeres fresses, són dos quarts de dues de la matinada i ja ens tenen l'esmorzar a punt. Poc abans de les tres sortim del refugi en direcció al Duforspitze. Farà bon temps?

Triguem una hora per guanyar els primers 500 m. de desnivell a través de blocs de pedra, trobem la primera rampa de neu que provoca la primera parada. Aprofitem per calçar-nos els grampons i encordar-nos ja que hem de travessar una zona d'esquerdes la qual ens fa força respecte. Un cop superada només ens queden 900 m. de desnivell de rampes de neu dura per arribar al coll. Aquí fem parada i fonda. Són les 7.30 aproximadament i ja es de dia. El sol pinta de color els pics més alts de les muntanyes, la imatge ens deixa bocabadats.

Fins aquí no hem fet altra cosa que caminar i guanyar alçada, ara només ens separa del Dufor un recorregut de de cresta i 300 m. de desnivell per atrapar-lo. Som-hi!

Es tracta d'una cresta mixta (roca-neu-gel) per la qual hi trobem passos màxims de III o IV- en roca (on els grampons fan la seva nosa) i pales de 55º o 60º de neu dura.

Són quasi les nou del matí quan ens posem a l'alçada del Duforspitze a 4.633 m. sobre el mar. És fantàstic! Ens fem la foto de cim amb una rialla d'orella a orella i ens quedem una estona asseguts mirant tot el que ens envolta, la sensació és genial.

No triguem massa a baixar i travessem totes les dificultats fins el refugi amb menys de quatre hores. En aquest moment ens proposem no acabar la jornada i arribar fins el campament base on arribem, força trinxadots, per sobre de les 6 de la tarda.

Ha estat un dia dur però satisfactori per a nosaltres i ens mereixem una copa de Whisky-Peach que havíem guardat per la ocasió.