Ja feia molt de
temps que em rondava pel cap un descens des del més alt de la nostra
comarca. Els que estimem la bicicleta de muntanya i a més estimem la
muntanya i tot el que això comporta, ens encanta embolicar-nos en
itineraris un pel difícils, que ens pugi l’adrenalina. Així doncs,
senders, corriols i trialeres són el més cobejat pels “locus de la bici”.
I un bon dia, no fa gaire, tot
pujant sol cap al pla de Maranyol, vaig veure unes roderes que es
ficaven cap a la dreta, en un pla característic una mica més amunt
de les Tombes del faig. Vaig seguir les roderes i vaig anar a parar
a la tanca de ferro del sender que baixa del pla de Maranyol cap a
les baumes dels Ferrers. Allà mateix i per sobre del cingle de la
Barretona hi ha un corriol (encantador) que seguint-lo et porta fins
al torrent que baixa del Puig de Sant Jaume. Creuant-lo i passant a
l’altre banda et trobes amb un bosc de castanyers i seguint el
cingle en forta pujada i per terreny bastant obert, arribes a un
collet. Vaig pujar al cim que tenia a la meva esquerra, el més alt i
vaig arribar a dalt d’un turó, coronat per uns fajos enormes,
descomunals, amb unes branques que casi toquen a terra de més de 15
m!.
A l’altra banda hi havia un altre
coll i tancant el coll per l’altre cantó, el puig de Sant Jaume.
 |
|
Mapa
1 -Del Puig de l'Obiol al Barretó
|
El cuc em va posseir¡¡¡ Aquell
tram era bellíssim, segur que era possible anar empalmant senders
fins aconseguir una super ruta, un mega descens, un macro itinerari,
culminació dels meus somnis.
I d’aquesta manera, investigant,
preguntant als que més sabien sobre aquestes contrades, mirant al
googlearth (quina eina!) i desplaçant-me sobre el terreny, vaig anar
donant forma a l’itinerari.
Primer vaig voler arribar al
Barretó, seguint una línia el més ciclable possible. Va resultar
fàcil i encantador. Ara tocava baixant des de la tanca de ferro fins
les Baumes dels Ferrers i el sender que porta a la pista de Palou
Gros; neteja “a fondo” (encara falta).
De la pista, cap a Càrpiles.
Càrpiles – pista de Llaers, i pont de la riera dels Ferrers, riera
avall. Aquest tram sabia que es podria fer, segur que hi havia un
camí paral·lel a la riera fins a arribar al Parc del Castell de
Montesquiu, a la palanca de fusta. Hi era, però brut, brut.
Moltes jornades han estat
necessàries per deixar-lo decent. Inclús a l’alçada del molí dels
Ferrers vaig fer una palanca de fusta, per donar un toc
“downhillero” a la cosa. Ha quedat prou xulo, 3 km de corriol
pota negra i a més hi ha un empalme que et porta a la bassa de
Beví... tambè esporgat de males herbes.
Recuperació de camins oblidats…..
feina que em gratifica àmpliament !!!
Em quedava la part superior i
investigar més encara la riera dels ferrers – càrpiles, doncs
m’havien comentat l’existència de senders amagats.
 |
|
Mapa
2: Del Barretó al pont dels Ferrers
|
Al mapa de l’Alpina surt un
sender, que va des de la font dels Ferrers en direcció a Càrpiles.
Al googlearth es veia prou bé. Doncs cap a allà… Quina joia ¡¡¡
tapat i embardissat !!! Com un diamant per polir.
Tisores, dalls, xerracs de
butxaca.
Tallem lo imprescindible,
aconseguint un dels corriols més magnífics del territori.
Dels Ferrers a la pista, encara
es pot millorar.
- Alfons, mira-t’ho bé, perquè
del pont de la riera dels Ferrers cap a amunt surt un corriol, que
em sembla que va fins a Càrpiles- em va comentar un aborigen.
Vaig anar a esbrinar-ho. Dues
jornades em va portar descobrir que existeix i que va fins a la
pista de Càrpiles, però també hi ha un ramal que va directament cap
als quintans dels Ferrers i per un lateral s’aconsegueix arribar a
la pista d’accés a la masoveria, just on hi ha un remolc vell i
rovellat. !!! Tram mitjà resolt ¡¡¡.
Només em quedava del Barretò en
amunt.
El Puig de l’Obiol és la màxima
alçada del Bisaura. Nosaltres ja havíem baixat pel GR3 cap a coll
Cristòfol. Però fins al Barretó hi han un parell de km de pista,
s’havia d’investigar.
Al coll del Forn hi ha una pista
forestal que ressegueix el tub de captació d’aigua que omple la
bassa de coll del Forn. Doncs bé, entrant per la pista, la vessant
que queda a la dreta porta a la carena del Puig de l’Obiol, per un
bosc de fajos bastant net. I per la carena s’accedeix al GR3, a
l’alçada del camí que et portaria cap a la pista que puja a Milany.
 |
|
Mapa
3: Del pont dels Ferrers al Ter
|
Ja ho tenia!!! Puig de l’Obiol –
el Ter
Uf, quin mareig. És ven bé que si
no coneixeu una mica el terreny, us haureu avorrit d’allò més. Per
això us convido a fer-lo, encara que sigui a peu i per etapes, de
pujada o baixada. No us decebrà en absolut.
He de dir que en la neteja dels
senders han participats companys als que agraeixo enormement la seva
aportació. També us comento que la neteja ha estat molt selectiva i
només s’ha tallat just per deixar els corriols transitables.
Un suggeriment: si aneu a peu
porteu-vos una eina de tall i foteu-li ventallada a les romegueres
!!!, no només aquí, eh !!! això és extrapolable a tot corriol.
Als llocs conflictius hi ha fites
o tires de plàstic. Coneixement del territori, lectura de mapes i
certa gràcia es necessita per seguir l’itinerari proposat. En cas de
dubtes estaré encantat de resoldre-les. Us adjunto els rastres (tracks),
pel googlearth també. I un mapa amb la ruta.
Gaudiu –lo!
Alfons
Per cert, quan parlem de
“Càrpiles” ens referim a la pista que sortint de Besora cap a
Llaers als +- 400m, ens porta a la captació d’aigua de Besora,
seguint la riera del Ferrers amunt, hi ha un pal i una cadena al
començament. Just sortint de Besora neix un corriol (a la dreta),
que ens porta directament a la pista de Càrpile. |
